Com s’ha fet Illegal Times

Tot va començar amb les garrotades de l’1 d’octubre. L’endemà, a la cooperativa, no parlàvem de res més.

La mala bava es va accentuar quan la repressió va anar a més i quan, al cap d’uns dies, vam veure la portada del Charlie Hebdo en què ridiculitzaven el moviment independentista català. “Els catalans, més ximples que els corsos”, afirmaven. I no deien ni mu de la repressió que hi havia hagut. Algú va dir: “Hem de fer alguna cosa”. Algú altre va suggerir: “Podríem trucar a la redacció del Charlie Hebdo i convidar periodistes aquí perquè sàpiguen el que està passant”. I algú més va proposar: “I per què no parlem amb algun dibuixant d’aquí?”.

Llavors va entrar el KAP a les nostres vides, el brillant Jaume Capdevila. Vam tenir una primera conversa amb ell a la terrasseta del carrer Casp. “No patiu pels de Charlie Hebdo”, va fer, “ells se’n foten de tot el que poden, sense cap problema”. I xerrant xerrant se li va acudir que podríem fer una publicació en què participessin ninotaires de tot el món. Ell té molts contactes. I nosaltres tenim contactes d’activistes socials que poden aportar reflexions en forma de textos. Faríem, doncs, una publicació de vinyetes i textos.

I volíem que sortís aviat, durant la campanya electoral, per denunciar la repressió política i la brutalitat policial que vivim a Catalunya des de fa mesos, i per denunciar també la il·legalitat i la anormalitat de les eleccions del 21-D.

A l’Apòstrof ens vam reunir d’urgència per valorar la proposta. Endavant! A més, tenim les hores socials i els diners socials. Ep! Aturem-nos. Hores socials? Diners socials? Què diables és això?

Des que vam inventar la cooperativa, vam decidir atorgar-nos a cada un de nosaltres unes hores socials que podíem destinar, en horari laboral, a participar en iniciatives de transformació social o de denúncia. No en són gaires, però ens han servit, per exemple, per ajudar a organitzar la Fira d’Economia Solidària de Catalunya o la Diada Internacional del cooperativisme, per participar en suplements del setmanari Directa. A més de les hores, des de fa uns anys vam decidir invertir una part dels nostres beneficis —en cas que en tinguem, és clar— a projectes socials.

I això per què? Primer perquè la cooperativa és nostra i nosaltres decidim què fem amb el nostre temps i els nostres diners. I en segon lloc, perquè creiem que la nostra feina té més sentit si podem contribuir a fer més petit el capitalisme.

Dit això i reprenent el fil de la història, la conspiració va començar. Una nit, en un restaurant de Gràcia, uns quants de la cooperativa vam reunir-nos amb el KAP per posar fil a l’agulla. Teníem poc temps, dues setmanes i mitja, i havíem de tocar moltes tecles. Vam començar pel nom de la publicació. Al final l’hem titulada Illegal Times, però va estar molt a punt de dir-se El 156, La Porra, Illegal Post o M. Rajoy.

Després de triar Illegal Times, vam pitjar l’accelerador. El KAP es va encarregar de contactar amb ninotaires internacionals i nosaltres, amb l’ajut de la Bel Zaballa, vam demanar col·laboracions a activistes polítics i culturals de casa nostra. El material va arribar en pocs dies. A l’Apòstrof, vam començar a fer proves de disseny i a demanar pressupostos a impremtes. També vam buscar altres mecenes que poguessin fer aportacions per pagar la impressió.

El divendres 15 van arribar els 10.000 exemplars de la publicació al local del Grup Ecos. Malgrat que sembla que aquí s’acabava tot, aquí començava una feina ingent: la distribució i la difusió. Els dies següents els vam dedicar a fer arribar patracols d’Illegal Times a molts indrets de Catalunya gràcies a la nostra xarxa informal de col·laboradores i amigues. També vam activar el web www.illegaltimes.org. I vam organitzar una roda de premsa per al dilluns 18. El divendres ens van dir que, si volíem, podíem fer-la a la Model. El cor ens va bategar. Seria un punt, fer-la allà! Però les dificultats logístiques —havíem d’encarregar-nos nosaltres de l’equip de so, de taules i cadires, de la connexió wifi— ens van fer decantar finalment pel Col·legi de Periodistes.

I el dilluns 18 vam fer la roda de premsa. I molts periodistes van venir. I van començar a aparèixer articles d’Illegal Times a tot arreu. I, de tantes visites, el web va caure. I el telèfon no parava de sonar de gent que volia saber on podia trobar un exemplar d’Illegal Times. I demà són les eleccions i esperem que, en fi…, que la gent es continuï organitzant i no es deixi trepitjar.

Per saber-ne més visita el web!