Setmana 10
Mireia
Wifi, contactes i pins

“I ara els valents que aprenguin dels covards,

els rics dels pobres i els forçuts dels febles

perquè aquest món sigui més habitable.”

Miquel Martí i Pol

Des del 14 de març, he enviat més de 1.200 correus de feina. Si hi ha un infern pel consum de dades, espero tenir-hi una poltrona. També he fet moltes videotrucades, i no han estat poques les vegades que m’han sentit renegar del wifi. Se’m talla, m’expulsa, em rebota. He anat fent el nòmada d’habitació en habitació per buscar el lloc amb més bona cobertura. M’he reunit al dormitori, al menjador, a l’habitació dels mals endreços i, oh, miracle, a l’estudi en alguna ocasió. Només m’han faltat la cuina i el bany. Perquè no hi arriba, el maleït.

Tret d’això i algun altre detall menor (tempestes, nervis, goteres…), el meu ha estat un confinament privilegiat. Els dies de feina em llevo cap a les 7, obro la gossa, em dutxo, em preparo un cafè i agafo quatre galetes per sucar-les. Vaig al despatx i, Movistar mediante, treballo.

Faig clic al Telegram, al Whatsapp, al Thunderbird (perquè ens hem passat a eines lliures) i al Google Chrome (ehem). Miro la llibreta i els postits. I intento endreçar-me el dia.  A l’Apòstrof, preparo pressupostos, contacto els nous clients, estic al cas de subvencions i licitacions i faig de comercial. Durant el confinament, per exemple, hem fet una campanya oferint als serveis sanitaris l’adaptació de textos a llenguatge fàcil (gratuïtament). I ara que fa uns dies que estic immersa en la lectura de plecs de licitacions, veig que el karma no em correspon.

Aquestes setmanes, la feina de contactar amb gent s’ha intensificat: cooperatives amb les quals impulsar projectes, clients a qui proposar feines, col·laboradores amb qui treballar en noves propostes. De vegades és gent que conec poc i, tot d’una, soc al seu menjador. Veig si els tira més la decoració ètnica, la nòrdica o el clàssic caos. És estrany, però m’agrada. Sempre he tingut curiositat per veure com són les cases de la gent. Desig concedit.

Si he de fer alguna trucada, surto a fora (perquè a casa no hi ha cobertura). I aquí venen els privilegis: mentre parlo veig els horts del veïnat, la llenya que em donarà foc, un gat que fa el ronso al jardí, sento un corb que gralla i m’arriba l’olor del bosc que envolta casa meva. Si no fos perquè els pins tenen la mania de caure sobre el cable d’Internet, seria un lloc de confinament perfecte.

Dietari confinament-Mireia