Setmana 11
Adrià
En mode astronauta

Fins ara, el meu confinament ha tingut tres etapes. El primer, el doble confinament: visc sol després d’anys amb parella i el confinament em va separar també de les relacions socials. El segon, el confinament dur: quan ja no hi havia tantes videotrucades i hi va haver els grans debats econòmics a l’Apòstrof. I l’actual, l’autoconfinament: no he fet cas de les fases i continuo tancat a casa fent un esprint final per acabar la tesi del màster.

Passar el confinament com un arbre sense fulles ha fet que moltes vegades entrés en mode astronauta: molts vincles virtuals i alhora molta sensació de llunyania. Els del grup de consum Pirineus vam moure el repartiment de les verdures al Quirhort i, des de llavors, cada dijous gaudeixo d’una hora de relacions socials analògiques. És el dia que m’ajusto la gorra, em poso la bandolera  i m’enllustro les vambes.

El balcó és l’espai de casa predilecte. Quan surto a fer un cigarro, veure la gent passar o xerrar amb els veïns dels balcons contigus em connecten amb el ritme de la ciutat. Fer la tesi-teletreballar-descansar-meditar, fer la tesi-teletreballar-descansar-meditar… Si no fos pel balcó, perdria la noció del temps. Tinc la vista quadrada de la vida a través de la pantalla. M’agradaria viure d’acord amb els meus ritmes biològics. I compartir jocs de taula amb companys de pis. En canvi, algunes nits acabo jugant fins tard al Roller Coaster. Més pantalla.

A l’Apòstrof, m’encarrego de l’administració comptable, molt minvada aquests dies. La baixada d’ingressos ha comportat una anàlisi econòmica intensa i permanent. «Com creus que anirà l’economia?», em preguntaven una vegada i altra les companyes («a saber», APM style). Estic orgullós que les meves intuïcions econòmiques, molt difícils de transmetre, s’hagin complert mes a mes.

La meva jornada és forta els dilluns (els merders venen de cop), però la resta de dies, si no hi ha ensurts, començo a treballar de matinada i a vegades a les nou ja ho tinc tot fet. La meva altra feina actual, la tesi del màster, és un article científic sobre la intercooperació elaborat a partir de setze entrevistes virtuals que he fet a cooperativistes vinculats a Labcoop i a cooperatives d’arquitectura. És una feinada ingent que m’està permetent aprendre molt.

També dedico temps a la meditació (els retirs espirituals m’han ajudat a afrontar el confinament), a la capoeira casolana i a reorganitzar la casa. Amb temps, m’he  adonat dels detalls espacials que no funcionen. Les nits que m’ha costat dormir les he passat amb una pel·lícula de Hayao Miyazaki. Els somnis no són iguals després d’una pel·li dels estudis Ghibli.

Els últims quinze anys, des que em vaig independitzar, he estat treballant i estudiant 24/7. Aquests moments de reflexió m’han permès entendre que he de tenir una vida menys densa, més tranquil·la i que he de fer com la Cassiopea i la Momo: caminar més a poc a poc per avançar més ràpid.