
Creació de la campanya de sensibilització #NoSónPetites
Quan rebem l’encàrrec de crear una campanya de sensibilització sobre les violències masclistes que pateixen les dones grans ens adonem que és el primer cop que treballarem amb aquest col·lectiu tan invisible. El context de confinament per la pandèmia, a més, demana encarar el projecte amb tanta contundència com delicadesa. Així neix la campanya #NoSónPetites.
Client:
Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària
2020 - 2021
Col·laboracions:
Joan Thelorious
En explicar-nos l’encàrrec, les tècniques de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat tenen clar que la campanya de sensibilització ha de mostrar dos aspectes específics d’aquestes violències: en primer lloc, la naturalitat amb què convivim amb certes conductes masclistes quan s’adrecen a dones grans (sovint excusant-nos en prejudicis com la incultura o l’edat); i en segon lloc, la importància de rebutjar tant les grans com les petites violències, ja que unes no són possibles sense les altres.
Amb aquests objectius al cap, el procés de creació de la campanya comença amb l’exploració del concepte. Quines idees, imatges, paraules ens permetran explicar tot això de manera clara i propera? Ens documentem, exposem propostes, compartim dubtes, evoquem anècdotes i aquest intercanvi fa emergir una desena d’idees inicials. Valorem, destriem i descartem fins que es concreta la idea de la campanya.

No ens falten propostes de lema, però ens inclinem per un joc de contraris que incorpora molts matisos amb paraules planeres: «Les violències contra les dones grans no són petites» i el hashtag #NoSonPetites. Reforcem el lema amb el sublema «A grans dones, grans respostes» que en to positiu ens serveix de crida a l’acció i arrodoneix el claim.
L’encàrrec inclou com a element central de la campanya una sèrie de vídeos. Apostem per un concepte que generi empatia i, des de la sensibilitat, mostri la duresa d’aquestes violències.
Les peces ens mostren amb càmera subjectiva (com si fóssim la dona gran) un detall d’una escena quotidiana, gairebé estàtica, mentre se sent en off l’allau de comentaris que fa patent cada tipus de violència masclista: relacionada amb els rols de gènere, amb la ignorància, amb la violència econòmica o amb els tractes vexatoris.
Per idear la línia gràfica de la campanya, l’equip creatiu s’inspira en un univers de referents visuals (mireu-los en aquesta llista de vídeos). Amb un procés artesanal de gravació real i dibuix sobre les imatges creem aquestes escenes quotidianes, que ens posen en el lloc de la dona en un petit moment de les seves vides que no té fi.
Si us interessen les campanyes de sensibilització en l’àmbit de la igualtat de gènere i LGTBI, podeu veure altres campanyes com ara Sant Boi és Diversa o Aquí treballem per la igualtat. També podeu endinsar-vos en el Crucrucru, el primer festival de comunicació feminista de Barcelona que vam impulsar.