English version here (images of the project at the bottom of this page, though)

“Com t’imagines la teva ciutat? Com la penses? Com la vius?” Amb aquestes preguntes al cap vam començar a idear la gràfica de Ciutat Oberta, la Biennal de Pensament de Barcelona. Això, com a cooperativa de comunicació, ens plantejava el repte d’obrir-nos a la nostra ciutat i ens va estimular per engegar la màquina creativa. Vam començar l’aventura preguntant-nos: “Quantes ciutats possibles conviuen a la nostra ciutat?”. I aviat ens va venir al cap l’univers de l’escriptor Italo Calvino que, al llibre Les ciutats invisibles, imaginava ciutats que encara no existeixen però que algú ja ha pogut pensar. Així, només calia construir una gràfica oberta, que recordés que hi ha moltes idees i maneres de millorar la nostra ciutat, moltes ciutats possibles en les quals les barcelonines i barcelonins de ben segur ens agradaria viure, i que es tractava de fer-les aflorar en aquest debat divers i horitzontal, que havia de ser la Biennal.

Però no ens podíem abstraure de la nostra realitat immediata. Com a cooperativa i com a veïnes de la ciutat, vam encetar un procés creatiu col·lectiu en què uníem mirades del món del disseny, el periodisme i l’art. No partíem de zero, sinó de l’esperit de la Biennal. És a dir: “Tothom, vingui d’on vingui, té veu en aquest debat que servirà per transformar socialment la ciutat”. D’aquesta manera, vam idear una imatge gràfica que esdevindria un teló de fons, el paisatge d’una Barcelona imaginària i per construir, una ciutat feta de persones i desitjos.

Un procés creatiu col·lectiu en què uníem mirades del món del disseny, el periodisme i l’art

El rol actiu del veïnat

Una altra pregunta important a l’hora de crear la campanya gràfica de la Biennal era: “Com arribem a tu, al veí o a la veïna?”. El material gràfic, doncs, havia de ser una invitació al veïnat per pensar conjuntament la ciutat. D’aquí va néixer el paisatge amb elements flotants que permeten tot tipus d’interpretacions i imaginacions. Un paisatge arquitectònic en suspensió, en construcció i amb un horitzó obert. Un mural que mostra, amb la tècnica del collage, fragments reals i imaginaris de la nostra ciutat. Per tant, una ciutat diversa (en colors, formes i textures), una ciutat humana (podem veure-hi, per exemple, alguns òrgans com el cor, el cervell…), una ciutat on el diàleg i les paraules ocupen un lloc important. A més d’aquesta concepció de ciutat oberta, que es deixa configurar i que al mateix temps configura, va néixer la idea de convertir la imatge en un teixit. Perquè per nosaltres, una ciutat és com un gran teixit capaç de crear contínuament formes úniques i d’omplir-se de relacions, malgrat els forats que hi ha entre els fils.

El que ens havia inspirat en tot moment: la participació del poble, la creació, l’agregació…

Pel que fa al logo, una ciutat oberta és una ciutat vençuda que obre un passadís al vencedor i també una ciutat ferida que encara té cicatrius obertes. D’altra banda, la ciutat havia de ser descentralitzada i és per això que es mostren tres centres, diversos (en mides i color) i que ocupen tant el mig de logo com els marges. Per acabar, com que es tractava  d’una biennal del pensament, volíem que el logo evoqués una bafarada que pot albergar pensaments, diàlegs i expressions de tota mena. I és que en el procés creatiu no podíem oblidar el que ens havia inspirat en tot moment: la participació del poble, la creació, l’agregació… Allò que ja estem vivint i tot allò possible, i que potser ja s’està pensant. Allò que sol ser al centre dels debats sobre ciutat i allò que sovint és als marges, tot tenia cabuda a la Biennal.

Ciutat plural, gràfica plural

Ara  bé, com es pot plasmar tot això en una gràfica física, tangible, que respiri vida? A més d’Italo Calvino també ens vam inspirar, entre d’altres, en el col·lectiu artístic Archigram. Grup dels anys 60, considerat antidisseny, futurista, divertit, utòpic i que es basava en la tecnologia i la cultura popular amb la finalitat d’arribar a noves realitats. Quant a la feina de producció, vam treballar tant en el món analògic (retallar, enganxar…) com en el digital per tal d’aconseguir un ventall ampli de textures i tons combinant elements orgànics amb perspectives més fredes. La diversitat de suports també s’ha notat en la difusió de la gràfica: cartells en marquesines, programes en paper, un espot promocional de 15 segons, elements publicitaris als autobusos, banderoles als fanals, etc.

Tota aquesta pluralitat artística, doncs, cerca reflectir els itineraris temàtics de la Biennal, que s’han anat desplegant element a element, detall a detall i que podreu anar descobrint als carrers i a les places de Barcelona, la Ciutat Oberta. Esperem que us agradi!