programari-lliure-apostrof

Apoderament tecnològic per al canvi social

Núria Alonso és especialista en serveis tecnològics a la cooperativa Colectic.

No explicarem com avui en dia les tecnologies digitals han guanyat un lloc en el nostre dia a dia. Ho podem veure en el nostre entorn: poques feines no impliquen acabar tocant en un moment o altre un ordinador, i curiosament, les estrictament manuals acostumen a estar especialment precaritzades. Si li volem donar un valor extra a la nostra feina, ens hem de tornar digitals, fer servir les xarxes socials o difondre’ns per Internet.

Mantenim les nostres relacions a través d’aplicacions i planes web, quedem per WhatsApp, ens organitzem per reivindicar via Telegram. Tenim l’àlbum de fotos familiar més extens del món, i el portem dins del nostre mòbil… No ho explicarem perquè totes ho vivim.

Com a iniciatives que treballem amb l’horitzó de la transformació social, hem de partir d’una reflexió crítica d’aquests aspectes. L’apoderament personal i col·lectiu té a veure amb el grau d’autonomia, seguretat i consciència amb què les fem servir, i amb quin coneixement de les seves conseqüències decidim fer-les servir en les diferents facetes de la nostra vida.

Quina tecnologia?
Les tecnologies estan presents de manera hegemònica en la nostra societat, sí. Però hem de treballar perquè aquesta presència no suposi una barrera extra. Hem de fer la tecnologia més democràtica.

Això passa per apostar per un model tecnològic d’apoderament, no basat en productes de luxe: podem fer el que fem amb menys? Els recursos tecnològics dels nostres projectes són sostenibles en el temps o haurem de canviar-los cada dos per tres? Els podem reciclar? Però també passa per compartir, cooperativitzar les infraestructures tècniques i digitals. Tot i que gairebé tothom té un mini ordinador enganxat a un telèfon a la butxaca, no tothom pot accedir a altres recursos tecnològics. Els nostres projectes poden ajudar a suplir aquesta mancança?

I passa per fer-ho de manera conscient i crítica, pensant en la privacitat. Quan escollim una eina digital, té un cost per a nosaltres? Aquest cost, és en diners? Estem pagant amb les nostres dades i amb la nostra privacitat? És ètic obligar a les nostres col·laboradores i participants a pagar amb la mateixa moneda?

codi-lliure-apostrof

Alternatives transformadores
Potser ens sembla que haver-nos de qüestionar tot això en escollir amb quina eina escric un text és posar-nos-ho massa difícil. Però sovint aquestes passes comencen en un mateix punt, i és el de l’aposta pel programari lliure. Basant-nos en les quatre llibertats del programari, aquesta aposta ens garanteix que el puguem fer servir com nosaltres volem. Podem conèixer com està fet i llegir el codi, el podem redistribuir lliurement, el podem modificar i millorar, i fins i tot distribuir la versió millorada.

Una tecnologia amb valors és aquella que no es centra en el valor econòmic que pot generar o que pot extreure de qui la fa servir. Però això no vol dir que sigui gratuïta, al contrari! Produir, o donar serveis tecnològics té costos, però hem de decidir amb qui volem col·laborar en la nostra vessant digital.

El programari lliure es basa i és el que és gràcies al valor comunitari. Tot i que nosaltres no siguem programadores, és la comunitat de desenvolupament la que valida i ens dóna confiança en que aquella opció tecnològica fa allò que diu que està fent. Que no llegeix els nostres correus per extreure’n informació comercial, que no monitoritza els nostres documents o que farà servir les nostres fotografies, siguin de projectes o personals, per a donar contingut a la pròxima campanya publicitària.

Comencem a donar passes cap a l’apoderament tecnològic?

apoderament-tecnologic-apostrof

 

 

Comparteix a:

Facebook
Twitter
LinkedIn

Valora l'article:

1 Estrella2 Estrelles3 Estrelles4 Estrelles5 Estrelles (1 votes, average: 5,00 out of 5)
Carregant...