Hi ha qui pensa que sap jugar als escacs perquè coneix els moviments de cada peça. Ara bé, per guanyar una partida, cal saber molt més que bellugar peons, alfils i torres de manera aleatòria. És fonamental controlar la part central del tauler, observar atentament els moviments de la nostra contrincant i esbrinar què pretén, utilitzar totes les nostres peces i valorar quan ens convé sacrificar-ne una, no apressar-se i pensar a llarg termini. I també convé estudiar patrons tàctics, entrenar i evitar errors.

Una cosa semblant passa amb l’escriptura: hi ha qui pensa que sap escriure perquè coneix l’abecedari i perquè sap ajuntar lletres fins a formar paraules. Però per escriure adequadament també cal:

1. planificar (pensar a llarg termini),
2. redactar dominant el llenguatge i la gramàtica (utilitzar totes les peces),
3. consultar manuals d’estil (estudiar patrons tàctics),
4. corregir (evitar errors),
5. deixar reposar el text i rellegir-lo per perfeccionar-lo (no apressar-se),
6. llegir-llegir-llegir i escriure-escriure-escriure (entrenar-se).

Tot es redueix —reduir, com si fos tan fàcil!— a planificar, escriure i revisar.

La diferència entre jugar a escacs i escriure és que quan escrivim la contrincant som nosaltres mateixes: si no ho fem bé, probablement no ens entendran; passarem per mediocres per més bones professionals que siguem, i estarem fent un nefast favor al català, que mereix que compti amb usuàries competents.

La concisió no és brevetat, sinó que significa expressar una idea amb tan poques paraules com sigui possible

Tres aspectes clau per millorar un text

Tres aspectes importants —n’hi ha molts d’altres— per millorar els nostres textos són la puntuació, l’economia narrativa i la precisió lèxica.

Comencem per la mare de tots els ous: la puntuació, l’eina fonamental per organitzar les idees i estructurar un text. Queda malament dir-ho, però qui no sàpiga puntuar val més que no escrigui. Una coma mal posada pot generar interpretacions molt diferents d’una idea, i utilitzar erròniament els signes de puntuació provoca l’efecte de caos absolut en qualsevol document. Per no parlar de la importància que tenen en el ritme, la musicalitat i la sonoritat d’un text.

Economia narrativa: la màxima “menys és més” funciona a la perfecció quan escrivim. Si podem expressar una idea en dues línies, millor que fer-ho en quatre. La concisió contribueix a la claredat d’un text. Però, atenció!, que la concisió no és brevetat, sinó que significa expressar una idea amb tan poques paraules com sigui possible. Vol dir anar al gra, defugir la palla i no repetir-nos. Perquè els humans, quan ens repetim, perdem l’interès i cansem.

I, vinculat a l’economia narrativa, apareix el concepte de precisió lèxica. Significa utilitzar adequadament una paraula en un context determinat. És el contrari d’imprecisió. De vegades, no som prou precises perquè el nostre vocabulari és pobre, i això ens porta a utilitzar mots jòquer (realitzar, cosa, tema…) o, directament, paraules errònies (confondre terme amb termini, esborrany amb esborrador i medi amb mitjà, per posar només alguns exemples).

La precisió lèxica evita l’ambigüitat i fa que creem universos més rics que la lectora sempre agraeix. Pensem, per exemple, en una frase com “Vaig pujar a l’arbre per veure els ocells”. No és una mala frase, però és més pobra que dir “Vaig enfilar-me al pi per observar les gavines”. La segona és més suggeridora perquè aconsegueix que ens imaginem l’escena. En el fons, escriure bé també és això: generar escenes úniques o missatges evocadors.

De vegades, no som prou precises perquè el nostre vocabulari és pobre, això ens porta a utilitzar mots jòquer