Quan volem transmetre una informació i que tingui una gran incidència, sovint ens trobem davant el repte de quin canals emprar. En la societat multimèdia en què vivim el format audiovisual és un element imprescindible per difondre un missatge. Però com n’abordem l’elaboració? Com fem un vídeo? Per on començar? Hem parlat amb Bruna perquè ens doni alguns consells i opinions valuoses abans d’arromangar-nos i agafar la càmera. Aquesta és una cooperativa de Barcelona amb una experiència i coneixements tècnics força extensos. D’acord amb aquesta experiència i coneixements els professionals de Bruna identifiquen set passos bàsics per fer un vídeo:

• 1r Tenir una idea o relat i seure per discutir-ho i concretar-ho. El repte més gran sempre és com sintetitzar el missatge, ja que tot no es pot dir, mentre més curt sigui el missatge, més eficient serà. Normalment el vídeo és un mitjà de captació, per atreure l’atenció i dirigir la persona usuària a una altra informació. Per tant, el vídeo no té perquè explicar-ho tot.
• 2n Trobar una història que expliqui les dades. No explicar amb detall la informació de la campanya X, sinó trobar una història atractiva que l’expliqui per si sola. Això és el que es coneix com storytelling, la narració d’històries.
• 3r Posar en comú un guió, fer-ho participatiu (o tant participatiu com es pugui).
• 4t Produir un storyboard, guió il·lustrat, que faciliti la comprensió del concepte del vídeo i el guió.
• 5è Fer preproducció: establir terminis, fer contractacions externes (si calen), trobar localitzacions, etc.
• 6è Dur a terme el rodatge.
• 7è Muntar el contingut gravat de manera participativa (o tant participativa com es pugui).

El repte més gran sempre és com sintetitzar el missatge

Com que els diners acaben sent una de les limitacions més grans a l’hora de fer un producte audiovisual cada vegada més entitats opten per l’autogestió (el “fes-ho tu mateix”). Bruna també ens guien en aquest camí per a no professionals i insisteixen: “Invertir temps en concretar i tancar tant com sigui possible el procés de creació del vídeo al principi, per evitar canvis d’última hora, errors i pèrdues de temps”. Cal centrar-se en la idea, pensar molt bé l’essència del que es vol dir i no complicar-se en qüestions tècniques. Si tens una idea bona, encara que l’estètica sigui punky, agradarà per la seva originalitat, per allò atractiu del missatge.

Malgrat tot, hi ha marge per encabir un missatge transformador

Si fer un vídeo ja és difícil de per si, més encara si s’aspira a transmetre unes idees radicals, de canvi. Malgrat tot, hi ha marge per encabir un missatge transformador. Per exemple, mitjançant càsting: suggerint o introduint la paritat de gènere en els personatges de la història o creant més pluralitat en els perfils o fins i tot en la distribució dels rols, qui fa què al vídeo. Amb tot, en ocasions no és possible. Bruna ens expliquen la seva experiència: “Ens ha passat d’incloure el plural femení en el guió d’algun vídeo, la persona encarrega de Comunicació hi estava d’acord, però després el cap d’aquesta persona ho ha tombat perquè ‘disminuïa la recepció del missatge’”.

Per altra banda, a vegades funciona molt bé oferir un material amb la mateixa estètica i qualitat de l’audiovisual convencional, però amb un discurs totalment diferent. Això fa que el discurs entri millor que si crees una estètica trencadora per transmetre un discurs transformador. En aquest segon cas, hi ha molta gent que no té una visió transformadora a la qual per defecte ja no arribaràs. En aquest aspecte, Bruna sentencia: “El gran públic està acostumat a una estètica i emprant-la hi connectaràs més ràpid”. Aquest és l’objectiu al capdavall: arribar amb el nostre missatge transformador a tantes persones com sigui possible i és en aquesta tasca on podem utilitzar l’audiovisual. Per això des de l’Apòstrof hem demanat l’opinió a les expertes de Bruna i socialitzem el seu missatge perquè qualsevol de nosaltres som comunicadores en potencia, només cal arromangar-se i agafar la càmera.