La nostra manera de comunicar-nos reflecteix la nostra manera de pensar i alhora la condiciona. Les paraules i expressions que fem servir reflecteixen allò que pensem i sentim, i també els nostres estereotips i prejudicis. De vegades fem servir frases o mots simplement perquè els hem escoltat, però no ens hem aturat a reflexionar si fereixen o exclouen algú.

*Aquest article s’ha publicat al número 101 de la revista Protagonistes, ja!

El llenguatge inclusiu serveix per referir-nos a tothom de manera respectuosa, independentment del seu sexe-gènere, orientació sexual, classe social, ètnia, origen, cos, edat, etc. Vegem-ho amb quatre exemples:

1. L’Albert plora com una nena.
Com si els nens no ploressin! Aquesta frase fa pensar que les dones són febles i ploren, mentre que els homes són forts, és a
dir, perpetua un estereotip o una idea falsa. Hauríem de dir, per tant, L’Albert plora molt.

2. Això és una mariconada.
Aquesta és una expressió despectiva cap a les persones homosexuals; de vegades es fa servir per referir-se a coses sense valor. La podem substituir per Això és una ximpleria.

3. El fill de la Isabel és disminuït.
Mai hem de definir les persones per la malaltia o la discapacitat que tenen, perquè és pejoratiu i perquè les persones som molt més que les malalties que tenim. En aquest cas, podem dir El fill de la Isabel té una discapacitat.

4. La mestra de català és una persona de color.
No hem de fer servir eufemismes per referir-nos a les persones negres, afroamericanes o afrodescendents. Expressem-ho, per tant, amb naturalitat: La mestra de català és negra.

Com veiem, la llengua ofereix moltes possibilitats per expressar-nos de manera natural, respectuosa i igualitària. Alguns d’aquests recursos són:

1. Evitar el masculí genèric per referir-nos a tothom, perquè genera confusions i perquè oculta les dones i les persones no-binàries. En comptes de dir Els nens juguen al pati, diguem Nens i nenes juguen al pati.

2. Fer servir substantius col·lectius per referir-se a les persones que pertanyen a un mateix grup. En comptes de dir els professors, els treballadors, els nens o els veïns, diguem el professorat, la plantilla (o el personal o la classe treballadora), els infants (o la canalla) i el veïnat. De vegades, també podem desdoblar i dir, per exemple, les treballadores i els treballadors, tot i que convé no abusar d’aquest recurs perquè un text farcit de formes dobles és molt pesat de llegir.

3. Canviar la redacció de la frase perquè sigui inclusiva. En comptes de dir Els lectors interessats a renovar el carnet de biblioteca han de portar… podem dir Per renovar el carnet de biblioteca heu de portar…

4. Equilibrar el protagonisme de dones i homes en el text i mostrar el paper actiu de les dones. En comptes de dir, per exemple, La literatura catalana és molt rica: Pere Calders, Martí Sales, Sergi Pàmies…, diguem La literatura catalana és molt rica: Pere Calders, Maria Barbal, Irene Solà, Martí Sales…

5. Fer aparèixer les persones no-binàries en el discurs per deixar clar que el món no està format només per dones i homes, sinó també per persones no-binàries i perquè, tal com diu Eulàlia Lledó, allò que no s’anomena no existeix. Per exemple, en frases com ara La salut és un dret de tothom podem dir La salut és un dret de tothom, sigui dona, home o persona no-binària.

Un darrer argument a favor de fer servir sempre el llenguatge inclusiu és que pot contribuir a erradicar part de la violència de gènere, ja que el llenguatge i l’humor sexistes són formes subtils de violència que fan de base d’altres formes de violència més visibles i extremes.