Som comunicadores, som comunicadors, volem viure fent allò que més ens entusiasma: transmetre idees i informació. Tanmateix, continuem ensopegant amb el sempitern obstacle del “com fer-ho?”, com comunicar aquestes idees i informacions sense deixar els nostres valors a la cuneta. El model neoliberal assenyala que la política ha d’estar separada de tot; per suposat de l’economia, però també de la comunicació. Així doncs, es creu que la millor manera d’obtenir projectes, ingressos i, per tant, viure de la comunicació, és precisament comunicar sense valors compromesos, radicals. Malgrat tot, nosaltres, les comunicadores rebels, volem transmetre valors. Els nostres valors. Unes idees que afavoreixin la transformació social, la creació d’una societat on valgui la pena viure-hi.

No pots ser objectiva, però sí honesta

Per practicar la comunicació amb valors, una de les primeres coses que hauríem de deconstruir és aquesta dèria meravellosa d’intentar assolir l’objectivitat. Cap persona pot ser objectiva, cap. Si l’objecte, la realitat, arriba a nosaltres sempre a través d’un subjecte (nosaltres en primera persona o la persona comunicadora) la informació sobre l’objecte/realitat ha de ser per força subjectiva. Què fem, doncs, si un dels nostres mites més sagrats s’esbaeix per l’aigüera d’aquesta manera?

Bé, abans de patir un cobriment de cor cal reflexionar un pèl i posar-nos a nosaltres mateixes al centre. Si vols comunicar i vols comunicar uns valors transformadors, primer de res has de prendre partit. La societat en què vivim és injusta i hi existeixen persones opressores i persones oprimides i no posicionar-se és posicionar-se del costat de l’status quo. Això és, estar del costat de qui oprimeix.

Primer de res has de prendre partit

Aquesta presa de partit, però, ha d’estar acompanyada d’honestedat política i professional. És a dir, prendre partit no vol dir defensar cegament una causa, un col·lectiu, etc., sinó aplicar una crítica honesta. Els nostre objectiu és comunicar i transformar i per fer-ho hem d’aplicar aquella màxima del periodista Ramon Barnils: “No hem d’estar ni al costat del poder, ni davant seu, hem de ser un mirall on es veuen reflectides les seves virtuts i vergonyes”. Fer això no és fàcil, però cooperar i fer-ho entre totes almenys ho fa possible.

La comunicació en el lliure mercat es basa en … la competició

Solidaritat i cooperativisme contra l’amargura

Una segona premissa de la comunicació amb valors és la solidaritat, la cooperació. Seguim amb els postulats neoliberals. Et trobes a la facultat de Comunicació o a un curs de màrqueting i et diuen que l’objectiu és augmentar les lectures, els clics o les vendes (el benefici al capdavall) i que per assolir-ho hem d’innovar individualment. En quantes ocasions t’has trobat en una situació similar? De fet, tot l’engranatge de la comunicació en el lliure mercat es basa en observar la competència i millorar els procediments per incrementar l’eficiència econòmica. En llenguatge planer: la competició.

No cal aprofundir massa per detectar les càrregues que ens genera la competició: precarització, estrés, individualisme i tota la resta. Nosaltres, però, advoquem per un paradigma diferent (som les comunicadores rebels, ho recordeu?). S’han d’establir processos de presa de decisió el més horitzontals i democràtics possibles. Així doncs, fugir de l’autoritat i les jerarquies és cabdal per apoderar, generar confiança i aprendre sense por. Per exemple, compartir les càrregues excessives, distribuir la feina d’acord amb disponibilitats i potencialitats personals, implantar processos creatius col·laboratius on tot el món pugui dir la seva, etc.

Tots els anterior són exemples pràctics i quotidians de solidaritat i cooperació que creen relacions de confiança i apoderament col·lectiu. Precisament això ens cal com l’aire que respirem en un entorn com la comunicació en l’era de les xarxes socials i el màrqueting digital. Les persones comunicadores necessitem dics de contenció per combatre l’alienació i depredació del ritme de feina actual. La millor manera de fer-ho, doncs, és no amagar-los i fer tot el contrari compartir-los.