Estrenem les col·laboracions en aquest blog amb l’article de Marta Gómez de la cooperativa tecnològica Jamgo.

És necessari ocupar els espais digitals per arribar a la ciutadania. Els projectes de l’economia solidària sovint es tradueixen en imaginaris plens de vida, d’esperança i amb horitzons de transformació. Imaginaris que mereixen ocupar l’espai necessari per arribar a la major part de la població i omplir-la de ganes de canviar el món. Des de Jamgo, els projectes en l’àmbit de la comunicació en els quals intervenim són projectes que tenen com a objectiu transformar la societat. És per això que ens pareix important donar a conèixer aquestes maneres de fer allunyades de l’hegemonia que tradicionalment han estat invisibilitzades.

Des d’aquesta perspectiva, en l’àrea de la comunicació no només oferim pàgines web sinó també serveis de posicionament en cercadors, analítica digital i estratègies de comunicació en xarxes. Per nosaltres, seguint les lògiques de la tecnologia lliure i transformadora que defensem, és important prendre consciència dels mecanismes que fan que els cercadors prioritzen uns continguts i no altres. És a dir, fer entendre als clients (sovint companys) que el posicionament als cercadors i a les xarxes depèn d’uns algoritmes que només Google i Facebook coneixen al 100%. Tal com nosaltres ho entenem, si l’algoritme no és públic, no hi ha horitzontalitat. La priorització d’uns resultats i no uns altres es decideix, per tant, de manera totalment unilateral per un mecanisme vertical que queda lluny del nostre ideal de tecnologia.

Si l’algoritme no és públic, no hi ha horitzontalitat

Què passa amb les xarxes socials?

Que la tecnologia no és neutra és una idea que va calant a l’imaginari de l’economia solidària i més enllà. S’està començant a agafar consciència de la importància de fer servir les alternatives a la tecnologia hegemònica. Com ens explica l’Alba Hierro, de la comissió Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de Pam a pam: «Les lògiques de mercat en el món digital són un reflex del sistema capitalista en què vivim […] el nivell d’acumulació de capital digital al qual hem arribat en només 29 anys d’existència del World Wide Web és alarmant. Actualment les Frightful Five [les Cinc Horroroses] o GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft) controlen la immensa majoria dels sistemes operatius de telèfons mòbils i ordinadors, i també servidors, eines, plataformes i les xarxes socials que utilitzem habitualment».

Per a moltes iniciatives professionals el canvi a Ubuntu, en comptes de Windows, o LibreOffice, en comptes d’Office, pot resultar més o menys difícil. En canvi, és molt més difícil desconnectar-se de les xarxes socials majoritàries, ja que és allà on troben el seu públic objectiu. Segons Hellekin, mantenidor oficial del projecte de xarxa lliure GNU, «el gran desafiament de les xarxes lliures s’uneix al del programari lliure: aquell de l’autonomia i de la seua perennitat» i afegeix que «el desenvolupament sostenible i la disponibilitat d’una infraestructura pública i social de comunicació només pot crear-se si una massa crítica de participants percep la sobirania tecnològica com un bé comú».

Desmitificar les idees preconcebudes relacionades amb els miracles del màrqueting digital

I què podem fer de diferent?

Des de la nostra experiència, treballar la comunicació digital en el paradigma actual vol dir empassar-se moltes contradiccions. En canvi, com a la resta d’àmbits, podem aplicar una perspectiva crítica. Resulta important, per exemple, desmitificar les idees preconcebudes relacionades amb els miracles del màrqueting digital i aterrar els conceptes per apoderar i formar als clients. Així mateix, resulta clau parlar de l’opacitat dels algoritmes i intentar fer prendre consciència del que suposa invertir en empreses com Google o Facebook. Moltes vegades els propis clients/companys no coneixen l’existència d’alternatives, pel que és especialment important visibilitzar-les i recomanar-les, per alimentar la creació de nous horitzons.