Amb les noves tecnologies, internet i xarxes socials, la comunicació del segle XXI ha esmicolat la unidireccionalitat de la comunicació tradicional, de manera que ha fet evolucionar el paper d’emissor i també el de receptor, que ara té la possibilitat d’interactuar en els mateixos espais i crear també continguts.

El repte més important d’aquesta transformació per a les organitzacions és aconseguir que els membres d’una comunitat prenguin el relleu, hi participin i esdevinguin prescriptors de la seva activitat, donant una resposta alineada amb els valors i objectius de l’entitat. En temps en què la transparència creix com a valor demandat per la societat, això no està lliure de riscos i alhora d’oportunitats.

Per aprofundir en aquest tema hem parlat amb en Francesc Casadellà, cooperativista de Som Energia, entitat sense ànim de lucre que va néixer el 2010 amb la missió de capgirar l’statu quo del panorama energètic, a partir de l’aposta per la producció i comercialització d’energies renovables i amb una visió focalitzada en la participació i la transparència.

Dins de l’equip tècnic, Casadellà està involucrat en la comunicació de la cooperativa des del començament, i ens ha explicat què i com ho fan per estimular la participació de la comunitat.

Capgirar l’statu quo del panorama energètic amb una visió focalitzada en la participació i la transparència

Difusió sense publicitat

La primera dada que ens sorprèn és que a Som Energia no tenen departament de màrqueting. “No gastem diners a fer publicitat perquè hem cregut des del principi en el boca-orella: un soci està content i ho comenta a una altra persona. Són les persones sòcies les que ens porten allà on volen arribar. Això ens dona, entre altres avantatges, un creixement molt orgànic; tot i que hi ha hagut pics, sempre hem estat creixent d’una manera molt natural”.

L’assemblea constituent de la cooperativa al desembre de 2010 va concloure amb 150 persones sòcies. Avui, en són més de 63.000 i el nombre de contractes d’electricitat supera els 100.000, ja que cada persona sòcia pot convidar fins a cinc persones a contractar la llum sense necessitat d’associar-s’hi.

A diferència del que estem acostumats amb les grans energètiques, Casadellà explica que a  Som Energia posen èmfasi en el servei que presten.

“Si tinguéssim estratègia de màrqueting, aquesta consistiria a donar un servei excel·lent, prioritzant l’atenció a les persones. És una cosa que hauria de ser normal, però ens hem adonat que és una excepció i això no para de sorprendre’ns. Al final, t’adones que fent les coses amb sentit comú i normalitat, aconsegueixes marcar la diferència”.

Encara que la cooperativa no té departament de màrqueting, Francesc afirma que sí que porten a terme algunes accions quan cal i, sense invertir en publicitat de cap mena, aconsegueixen una difusió enorme a través de les persones. El primer cas que els va sobtar va ser al 2015, quan van voler afegir al mix l’energia hidroelèctrica i van plantejar comprar una planta hidroelèctrica que valia 800.000 euros.

“Vam difondre pel blog, xarxes i butlletí la notícia amb el formulari per apuntar-s’hi, perquè les inversions de tots els projectes sempre venen de les persones sòcies, com a obertura de capital social voluntària. Vam llançar l’acció tot imaginant que, a les setmanes següents, hauríem de seguir insistint per fer arribar el missatge. Per a la nostra sorpresa, a les dues hores d’obrir el formulari, ja teníem els 800.000 euros. En dues hores vam comprar la planta.”

Aquesta anècdota és una mostra que la participació de la comunitat a Som Energia té molt a veure amb la confiança en la iniciativa i en la implicació que genera un projecte cooperatiu, basat en l’honestedat i en la claredat.

“Em va cridar molt l’atenció que la comunicació a Som Energia funciona completament a la inversa de com funciona la comunicació tradicional −diu en Francesc−. Cada cap de setmana és al·lucinant la quantitat de persones sòcies voluntàries, agrupades en 60 grups locals a tot l’Estat espanyol, que surten als carrers, als mercats i comencen a comunicar amb total llibertat. No ens ha calgut estimular la comunitat, perquè està formada per persones amb una gran implicació amb el projecte. Crec que aquesta és una gran diferència entre Som Energia i altra mena d’organitzacions.”

Enllaçant innovació i eficiència energètica, a Som Energia aposten perquè la comunicació sigui el màxim d’automatitzada

Comunicació en positiu i sindicació de continguts

A Som Energia dediquen els esforços a fer i després comuniquen el que han fet: primer transformar el paradigma energètic i després comunicar-ho. Casadellà afirma que Som Energia és una solució al panorama actual i, per tant, l’enfocament de la comunicació ha de ser sempre en positiu, d’una manera optimista. “Estem contents d’haver demostrat amb la nostra existència que som una alternativa real a l’oligopoli”.

Entenen també la comunicació com a procés col·lectiu i tenen com a eina principal el blog. Es tracta d’un únic blog, però integra 25 blogs de grups locals, que tenen llibertat per publicar-hi. Tant grups locals com equip tècnic gestionen el blog des del mateix entorn. Cada grup publica informació periòdica, sigui setmanal, mensual o trimestral, i l’equip tècnic també publica informació i notes de premsa.

Enllaçant innovació i eficiència energètica, a Som Energia aposten perquè la comunicació sigui el màxim d’automatitzada, sense perdre la vessant humana, però aprofitant les possibilitats i optimitzant recursos.

“Tenim el blog completament automatitzat, de manera que quan publiquem, per exemple, una nota de premsa hi afegim una etiqueta indicant l’idioma i la tipologia de notícia i, de manera sincronitzada amb el sistema de mailing, s’envia aquesta notícia segmentada a tots els mitjans de comunicació que s’han anat apuntant a rebre les notes de premsa en aquell idioma fins al moment.”

El mateix fan amb la tramesa de notícies a les persones sòcies o als subscriptors de grups locals, que a més són llistes que s’actualitzen també automàticament, sense necessitat de cap gestió. “Ells mateixos poden donar-se d’alta i decidir en quin idioma les volen rebre. De la mateixa manera, la notícia es publica a les xarxes socials sense que ningú hagi de fer res més. Aquesta estratègia de sindicació de continguts funciona bé, sempre que es vetlli perquè les comunicacions siguin de qualitat i proximitat”.