Llenguatge inclusiu per esquerdar (més) el patriarcat i canviar el món
Hi ha persones que els molesta que es parli, es pensi o s’escrigui en llenguatge inclusiu.
En els darrers mesos s’han sentit moltes veus que critiquen aferrissadament el llenguatge inclusiu. Algunes d’aquestes s’apleguen al llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, publicat per Eumo i editat per Carme Junyent, doctora especialitzada en antropologia lingüística. El llibre recull l’opinió d’una setantena de lingüistes al voltant del llenguatge no sexista i la majoria d’aquestes veus critiquen les propostes que s’han fet els últims anys per expressar-nos en un llenguatge inclusiu o igualitari.
En general, titllen la llengua inclusiva d’artificial, poc fluida i poc clara, critiquen els desdoblaments i l’ús dels substantius genèrics i es posicionen a favor del masculí genèric. Sobre aquest ús gramatical, neguen que utilitzar el gènere masculí quan parlem de persones sigui excloent. “El masculí genèric no invisibilitza les dones, sinó que les visibilitza, per tant, no s’ha de desdoblar”, afirmen. També sostenen que, per més que es modifiqui la llengua, no es posarà fi a les desigualtats entre homes, dones i persones no-binàries.
Coincidim amb elles que, de vegades, l’aplicació mecànica de recursos de llenguatge inclusiu genera textos pesats i artificiosos. I a nosaltres tampoc no se’ns ha acudit mai pensar que simplement canviant el llenguatge canviaríem el món; què més voldríem! Però sí creiem que la llengua té encara característiques i usos discriminatoris envers les dones i altres grups, que cal modificar; que amb formació i pràctica podem parlar i escriure de manera inclusiva i natural alhora, i que el llenguatge inclusiu és un instrument més per a millorar el món.
A l’Apòstrof fa 25 anys que ens dediquem a la comunicació, i una de les nostres àrees és precisament la comunicació inclusiva o igualitària, tant amb el text com amb la imatge. Partint de la premissa que la nostra manera de comunicar-nos tendeix a reproduir la discriminació que hi ha a la societat, com a cooperativa feminista que intentem ser, aprofitem totes les possibilitats que ofereix el llenguatge per eliminar dels nostres textos marques i estereotips discriminatoris, i ho fem fomentant el llenguatge inclusiu. Per estendre aquesta manera d’expressar-nos més respectuosa i igualitària, acabem de publicar Català inclusiu i natural.
Tal com podem veure, el llenguatge sexista se situa a la part implícita, invisible, de l’iceberg. D’aquesta manera, contribueix a fomentar la violència masclista.
A Català inclusiu i natural trobem 44 propostes lingüístiques per a evitar l’androcentrisme i el sexisme del català, i també per a evitar el classisme, el racisme, l’LGTB-fòbia, el capacitisme i l’estigma. I una d’aquestes propostes és, precisament, eludir el masculí genèric i posar les dones en el discurs perquè, tal com afirma Eulàlia Lledó, allò que no s’anomena no existeix.
Algunes vegades potser no tinguem més remei que deixar algun masculí genèric per no recarregar el text; però no ens preocupa si, en llegir l’escrit sencer, totes les persones —no-binàries, dones i homes— se senten incloses i representades d’una manera digna.
Per nosaltres, expressar-nos de manera inclusiva no és una qüestió banal. El llenguatge sexista forma part de la violència masclista en la mesura que constitueix un element més del substrat cultural i social que després fa possible que un home mati una dona. Comunicant-nos inclusivament contribuirem a erradicar part d’aquesta violència i a esquerdar el patriarcat.
Podeu descarregar-vos Català inclusiu i natural aquí.
