Això passava amb el reglament de funcionament del Centre d’Acolliment i Inserció per a Persones sense Llar de l’Ajuntament d’Alacant. La redacció inicial, i oficial, del document, i que és útil en certs àmbits, era poc comprensible per a les persones usuàries del centre, les quals, al cap i a la fi, són les més interessades a comprendre com funciona l’organització.

També passa, a vegades, que els estatuts de l’entitat, per exemple, són fets fa uns quants anys, i aprofitem l’actualització per adoptar-hi un llenguatge inclusiu i planer, com hem fet a l’Apòstrof amb els de Som Energia o l’Associació Amics de l’Hidrogen Verd.
O directament decidim que els textos divulgatius de l’organització han de ser comprensibles i adreçats a tothom, aleshores la correcció d’estil ha d’incloure una millora en l’accessibilitat del document, i tenir una redacció inclusiva i planera; i així ho fem l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), Obertament o l’Agenda dels Infants.

Ara bé, si l’objectiu de l’organització és adreçar-se a persones amb problemes de comprensió, el millor és traduir els textos a lectura fàcil, com hem fet amb els projectes del grup cooperatiu TEB.