Llenguatge fàcil i inclusiu: parlem clar, si us plau

L’adaptació de textos a llenguatge fàcil i inclusiu és un dels serveis que oferim des de l’Apòstrof, però què vol dir això de llenguatge fàcil?

La majoria de nosaltres hem rigut sentint Groucho Marx llegir un suposat contracte a “Una nit a l’òpera”, quan diu allò de “La part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part”. Però mentre riem perquè la frase és absurda, ens adonem també que aquest llenguatge sense sentit ens resulta familiar. Qui no ha intentat mai entendre un contracte farcit de frases similars i ho ha deixat per impossible!

Escriure en un llenguatge inclusiu també vol dir que ens pugui entendre tothom.

Fixem-nos, si no, en algun document d’aquest tipus que tinguem per casa. Agafo el contracte d’assegurances de la llar que vaig subscriure amb una companyia, aturo la vista al mig d’una de les 34 pàgines que té i em trobo amb aquest paràgraf, que després sabré que correspon a l’article 38 de la Llei de contractes d’assegurances: “El dictamen de los peritos, por unanimidad o por mayoría, se notificará a las partes de manera inmediata y forma indubitada, siendo vinculante para éstas, salvo que se impugne judicialmente por alguna de las partes, dentro del plazo de treinta días, en el caso de la Compañía y ciento ochenta días, en el del asegurado, computándose ambas desde la fecha de su notificación. Si no se interpusiera en dichos plazos la correspondiente acción, el dictamen pericial devendrá inatacable.”

Costa d’entendre’l a la primera, oi? En realitat, simplement significa que el dictamen dels pèrits s’ha de notificar de manera immediata i efectiva a les parts que estan en litigi, que són la companyia asseguradora i la persona assegurada. Si la companyia asseguradora vol impugnar-lo judicialment, disposarà de trenta dies per fer-ho; si el vol impugnar la part assegurada, en tindrà cent vuitanta. Aquests terminis començaran a comptar des del dia que se’ls notifiqui el dictamen. Si ni l’una ni l’altra no l’impugnen en aquest termini, aleshores l’hauran d’acatar. Ja està, només era això.

Prospectes poc saludables

Ara em poso a llegir l’apartat d’efectes secundaris que apareix en el prospecte d’un medicament que corre per casa. “XXX se distingue de otras benzodiacepinas en la disociación a las dosis usuales del efecto ansiolítico, de la miorelajación y de la somnolencia.” No sé què són les benzodiacepines, però m’és igual, no necessito saber-ho; en canvi, em preocupa no assabentar-me del que em pot passar si em prenc el medicament. Després de llegir l’apartat unes quantes vegades i de consultar el diccionari per saber què signifiquen “ansiolític” i “miorelaxació”, m’imagino que el que pretenien dir és que, a diferència d’altres de la mateixa família, el medicament que tinc a les mans, en dosis normals, em calmarà l’ansietat sense que perdi el to muscular o m’agafi son. Però, és clar, no n’estic segur i tampoc m’acabo de fer a la idea de què vol dir això del to muscular.

Per últim, fullejo el diari i m’aturo en aquesta frase en una notícia sobre l’afectació del confinament pel coronavirus: “XXX ha assegurat que aquest dilluns s’ha aconseguit una reducció de l’oferta de transport públic en un 40%”. Primer penso que deuen voler dir que “XXX ha assegurat que aquest dilluns s’ha reduït l’oferta del transport públic en un 40%”, però no em quadra del tot perquè la potestat per augmentar o reduir l’oferta de transport públic correspon al mateix govern, per tant no té sentit que ens expliquin que “s’ha aconseguit reduir”. ¿I si és una badada del mitjà de comunicació i, en realitat, el que va declarar XXX va ser “que aquest dilluns s’ha reduït l’ús del transport públic en un 40%”, és a dir que es va reduir la demanda i no l’oferta? Em quedo sense saber-ho.

adaptació de textos a llenguatge fàcil, imatge: hi ha dos camins per arribar d'A a B, un d'enrevessat i un altre recte

Dret a la informació

Contractes, lleis, escriptures notarials, prospectes de medicaments, instruccions d’electrodomèstics o de programes informàtics, informes, notícies…, hi ha una pila de textos que afecten la nostra vida diària i que de vegades no hi ha qui els entengui. Estan farcits d’arcaismes, cultismes i tecnicismes; les oracions no tenen un subjecte clar i s’enllacen les unes amb les altres fent llargues cadenes de subordinades; abunden els substantius i també els girs negatius…

A què es deu aquest llenguatge tan recargolat, de vegades fins i tot críptic? Apuntem tres raons. La primera és que a l’escola no se’ns ensenya prou a redactar, i aprendre a escriure no és fàcil. Alerta, que no fer faltes no és saber escriure!

La segona és que el castellà, i de retruc el català, arrosseguen encara un model de llengua escrita abarrocat: el llenguatge burocràtic procedent de la influència de l’administració borbònica francesa de fa tres-cents anys, reforçat per quaranta anys de dictadura franquista en què l’estil comunicatiu de l’administració es resumia en “ordeno y mando”, un estil que en part perdura quaranta anys després.

I la tercera raó, igual d’important que les dues primeres, és que en el món judicial, en el món polític, en el món tècnic, encara hi ha qui utilitza el llenguatge com a símbol de poder, com una manera per a marcar estatus. És allò de “escrivint així, et demostro que sé més que tu, i si no m’entens ja t’ho faràs!”

Sigui pel que sigui, aquesta manera complicada d’expressar-se atempta contra la funció bàsica de la comunicació, que és entendre’ns, i genera indefensió entre la ciutadania. Vulnera el dret a la informació, així com la Llei de transparència aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014.

Quan a L’Apòstrof, una administració, una empresa o una entitat ens demanen que adaptem o traduïm un text amb llenguatge inclusiu, apliquem aquest terme en tot el seu sentit. Perquè escriure en un llenguatge inclusiu o igualitari no consisteix tan sols a bandejar expressions sexistes o racistes, sinó també a escriure de manera que ho pugui entendre tothom, és a dir, en llenguatge fàcil. El rigor no està renyit amb la claredat. Parlem clar, si us plau!